|
|
 |
Cap a l’any 1000, Guifré
II, comte de Cerdanya i del Conflent, decideix construir
sobre aquest vessant del Canigó un monestir destinat
a acollir una comunitat de l’ordre de Sant Benet.
Aquest projecte rep el recolzament del seu germà
Oliba, un dels més grans abats de l’abadia
de Sant Miquel de Cuixà. Els monjos benedictins
ocupen l’abadia fins a finals del s. XVIII. El 1783,
els últims cinc monjos deixen l’abadia quedant
oficialment suprimida. És l’abandó
complert durant 120 anys.
L’estat
de l'Abadia en 1902 |
Mgr
de Carsalade du Pont |
A principis del segle XX, Monsenyor de Carsalade du Pont,
Bisbe de Perpinyà-Elna, torna a comprar les ruïnes
i emprèn una primera campanya de restauració
que va del 1902 al 1932. Una segona campanya de restauració
té lloc del 1952 al 1982, sota la conducció
del pare Bernard de Chabannes, monjo benedictí
de l’abadia d’En Calcat.
Dom
Bernard de Chabannes |
El 1988, el bisbe de Perpinyà-Elna confia l’abadia
a la Comunitat de les Benaurances, amb la missió
de perpetuar la vida de pregària en aquest indret
i d’acollir-hi els nombrosos visitants.
Membres
de la Comunitat de les Benaurances pregant |
Images
© Association Abbaye St-Martin du Canigou - Gilles
framinet, Lyon
|
|
|
|
